1.Este llibre no el recomane gens però està ací perquè convé conéixer-lo ja que s’ha venut molt, tant en l’edició catalana com en la castellana. I és llàstima, perquè el tema és molt interessant i donaria per a molt si no fora un pamflet suposadament històric amb personatges absolutament inversemblants.
2. Sánchez Piñol, escriptor català, antropòleg de formació i viatger per Àfrica, en La pell freda, el seu llibre més venut que li va donar molt de renom (i que recomane quasi fervorosament), va demostrar el seu extraordinari domini de l’escriptura i de la dosificació de la intriga novel.lística ja que amb una anécdota mínima va ser capaç de cridar l’atenció del lector i enganxar-lo fins el final. En Victus, per contra, amb un material novel.lístic de primera magnitud no sap ben bé què fer i es dedica a amollar-nos de tant en tant les seues dèries i els seus esquifits somnis i discursos posant-los en boca de diversos personatges, especialmente com és lògic el protagonista, que resulta ser el més estrambòtic.
En resum: no cal ser masoques, però potser per tindre cultureta...
El lector emmascarat
