Cada 8 de març se celebra el Dia Internacional de les Dones o Dia de la Dona Treballadora, on es commemora la lluita de la dona per la seua participació, amb igualtat de condicions, al treball, a la societat i pel seu desenvolupamemt com a persona independent.
I com que estem al Racó Literari vull recordar unes dones memorables que deixaren una empremta a la Història, bé per la seua intel·ligència, bé per la seua perseverància, bé pels seus descobriments, bé pel seu coratge i sempre, per la seua valentia.
Les novel·les que he triat parlen de dones més o menys conegudes que varen alçar-se orgulloses contra l'opressió i la ignorància i lluitaren pel que consideraven just. Llibres que conten les vides de: Hipatia a l'Egipte del segle V, Marie Curie amb dos Premis Nobels i de les dones que perderen la guerra civil espanyola. Us convide a llegir estes obres perquè amb la seua lectura aconseguirem que, aquestes dones exemplars, tornen a mostrar-se tal i com eren, a mostrar-nos la seua ànima femenina.
1.-"EL SUEÑO DE HIPATIA" de José Calvo Poyato
HIPATIA D'ALEXANDRIA va ser una dona no només intel·ligent sinó summament independent i valenta. Filla única d'un filòsof eminent, va créixer estudiant i aprenent diversitat de coneixements de diverses ciències com la Filosofia, les Matemàtiques i l'Astronomia. Ella va ser la primera matemàtica de la qual es té dades, formant part i arribant a ser el cap visible de l'Escola Neoplatònica d'Alexandria. Les seues ganes d'aprendre i d'ensenyar la portaren a convertir-se en una coneguda mestra amb deixebles que l'adoraven i que hi arribaven de llocs llunyans.
Però confome avançava el segle V, a Alexandria es van produïnt canvis socio-polítics importants i Hipatia, es converteix en una ferma defensora de la cultura clàssica, dels seus principis fonamentals i modus de vida en què havia crescut. Era el món grecollatí que es dissoldria baix la crescuda del cristianisme. La seua actitud va fer que es guanyés enemics en la nova societat que emergia, on l'Esglèsia cada vegada més enfortida i intransigent es va capgirar al voltant d'ella, al voltant d'una dona de lliure pensament.
I és la seua actitud vital, més que el seu llegat intel·lectual, el que ens ha deixat empremta. Recordeu que fou considerada per la iI·lustració com "una màrtir de la ciència", mentre que per als moviments feministes la seua figura és reivindicada com a paradigma de la dona alliberada.
"El sueño de Hipatia" de José Calvo Poyato és un llibre que tracta sobre la figura d'aquesta dona excepcional, de qui no se sap quasi res, però que l'autor va donant forma al llarg d'esta apassionant novel·la.
Al 2009 Alejandro Almenábar dugué al cinema la seua vida baix el títol de "Àgora", pel·lícula que va ser guardonada amb set premis Goya.
2.- "LA VIDA HEROICA DE MARIE CURIE, DESCUBRIDORA DEL RADIO" por Ève Curie
Sent com és una biografia escrita per la seua pròpia filla, està clar que és un llibre amb una narració fidel i fidedigna de la seua vida però, a més a més, amb el caràcter amb què està impressa aquesta obra fa que t'emociones.
Maria Skolodowska, qui passà a la Història com Marie Curie, fou veritablement una dona excepcional. L'única dona fins ara guardonada dues vegades amb el Premi Nobel, en Física i en Química, està clar que no pot haver sigut una dona comú. No ho va ser en la seua època i tampoc ho haguera sigut ara.
3.-"LA VOZ DORMIDA" de Dulce Chacón"
La mujer que iba a morir se llamaba Hortensia. Tenía los ojos oscuros y no hablaba nunca en voz alta". Así comienza esta hermosa novela de Dulce Chacón (1954-2003) que retrata la vida de un grupo de mujeres encarceladas en la madrileña prisión de la Ventas en la postguerra civil española. Ellas enarbolan la bandera de la dignidad y el coraje como única arma posible para enfrentarse a la humillación, la tortura y la muerte.
No recuerdo los años que hace que leí "La Voz Dormida" pero sí que me dejó marcada emocionalmente. Considerada por los críticos literarios como una de las novelas imprescindibles, yo, siendo simplemente una persona aficionada a la lectura, os la recomiendo porque creo que es una novela escrita con amarga dulzura y gran sensibilidad que habla de la vida de unas mujeres valientes y luchadoras.
A lo largo de sus 400 páginas la autora trata de bucear en el papel que las mujeres desempeñaron durante aquellos años decisivos de nuestra historia contemporánea. Estando como estaban relegadas al ámbito doméstico decidieron asumir el protagonismo que la tradición les negaba para luchar por un mundo más justo. Unas en la retaguardia y otras en la vanguardia de la guerrilla, donde dejaron la evidencia de su valentía y sacrificio.
Esta novela fue llevada a la gran pantalla, de forma magistral, por Benito Zambrano en octubre de 2011 con un buen elenco de actrices y actores. También os recomiendo su visión tras la lectura del libro.
M. Carmen Sanchis i Aparici
