Cyrano de Bergerac al Teatre Escalante

El passat dia 29 de Gener ens varem anar d'excursió al teatre Escalant de València, a vore una obra de teatre que tractava d'un personatge famós anomenat Cyrano de Bergerac.
Aquesta obra tractava de:
Aquest és un xic que es diu Marc. Aquest viatja com per art de màgia al passat. Mentres estava jugant a l'ordinador se li perd la conexió perquè estava tronant i llampejant.
En el passat...
Marc es posa una roba d'un soldat que s'anomena Cristià. Cristià es troba en mig d'una lluita i veu com dos mosqueters es barallen i porten una carta del Rei que li dóna permís per estar ahí.
Cyrano es fa amic seu i junt amb Magdalena la pastissera i Rosaura la Princesa i els mosqueters se'n
van al teatre. Aleshores no apareix ningú i com s'avorrixen decideixen fer una lluita entre Cyrano i
un guàrdia . En aquell moment Rosaura s'enamora de Cristià, però Cristià no ho estava d'ella. El
que estava enamorat era Cyrano. Cristià, que era Marc, soles volia tornar a la seua època i que tot
haguera passat.
Aleshores Cristià obliga a Cyrano a què li escriga cartes d'amor a Rosaura i que pense que ha sigut Cristià qui les ha escrit..
Després de dur un cert temps, arribà la guerra i Cristià es comunica pel mòbil amb el seu amic i li pregunta que ha de fer per a poder eixir d'allí. Aquest li diu que ha d'agafar el collar de Rosaura perquè és d'or i així podrà eixir.
Cristià ho fa abans d 'anar-se'n, s'acomiada d'ells, torna on ha d'anar per tal que aparega el llamp i en eixe moment torna al present.

Tania Contelles Berlanga
 2n ESO E
 IES Núm2 Paiporta

Está de moda

Donna Tartt: El jilguero (Bcn.: Lumen, 2014).

Donna Tartt es una muy prolífica autora norteamericana que ha conseguido tener algunos de sus libros entre los más vendidos, y sabe bordear en bastantes ocasiones la frontera entre el libro serio y el best seller. Este en concreto es a ratos una cosa y a ratos también la otra. La presentación inicial y muchas de las intervenciones del narrador son absolutamente pertinentes e interesantes. La novela, además,  tiene muchos de los ingredientes de los tiempos que corren: misterio, juventud-madurez, sexo, drogas…, quizá demasiados a la vez. Los diálogos, la voz que la autora concede a los personajes, sin embargo, son en ocasiones un tanto inverosímiles y hasta hilarantes. Por otro lado, el buenismo que respiran algunos personajes choca en bastantes ocasiones.

“El jilguero” es un cuadro pequeño de autor flamenco que un chico roba a escondidas enmedio del maremágnum  causado tras el atentado con bomba en un museo de pintura donde pierde a su madre. El cuadro marcará toda la vida del joven y será el hilo conductor de múltiples e inverosímiles peripecias. Pero el libro se deja leer y os aseguro que engancha desde el principio. 

Josep Lluís Claür 

Professor de Llengua i Literatura Castellana

Resenye d'identitat. La principal.

A. Chéjov (Txékhov):  Cuentos completos, II. (Madrid: Páginas de Espuma, 2014)

A. Chéjov (Txékhov):  Cuentos completos, II. (Madrid: Páginas de Espuma, 2014). 

Paul Viejo (que dirige la edición, hace el prólogo y es responsable de algunas traducciones) acaba de publicar la segunda entrega –de cuatro-  de los cuentos completos del más grande cuentista de finales del s. XIX y principios del XX, el padre del cuento moderno, cuya influencia en la literatura norteamericana, canadiense y también europea ha sido inmensa. Autores de la talla de Raymond Carver, John Cheever, Ernest Hemingway y otros se han reconocido deudores del escritor nacido en Tangarog (sur de Rusia) y médico de formación.

Cuando pensamos en un cuento a la manera tradicional lo hacemos creyendo que ha de tener algo así como presentación del problema a tratar, nudo y desenlace-moraleja. Esto es así especialmente en los cuentos infantiles, que tienen más bien una finalidad didáctica y pedagógica. Sin embargo, en la literatura para adultos no ha sido hasta época relativamente reciente, salvando las distancias, demasiado diferente, y en bastantes ocasiones el cuento se ha considerado por muchos como una novela breve, sin saber muy bien dónde están los límites entre uno y otra; eso sí: la historia se entiende en un cuento tradicional sólo si se llega al final, en donde todo se aclara. No hace falta añadir que estos finales suelen ser felices.

Chéjov modifica ese esquema tradicional, y bastantes veces también el enfoque. Muchos de los cuentos del autor ruso no tienen final previsible, queda todo como suspendido en el aire y el autor pasa al lector el trabajo de pensar cómo debería acabarse la historia, si es que realmente puede tener un final. Pero es que en cierto modo tampoco el cuento chejoviano no ha tenido un comienzo convencional: se nos presentan con trazos magistrales unos personajes que sólo pueden despertar nuestra compasión y de los que el autor parece que nos está diciendo que forzosamente han de actuar como actúan y han de llegar al final a una situación ineludible que, no obstante, cada lector probablemente resolverá de manera diferente.

En los primeros cuentos (que ocupan una parte importante del primer volumen y bastante menos del segundo), la historia es o pretende ser graciosa: es como si al autor ante personajes tan sorprendentes en situaciones tan inesperadas no le quedara más remedio que recurrir al humor para poderlos aceptar (tengamos en cuenta que casi todos fueron publicados por entregas en gacetas y revistas de la época). A medida que depura su estilo, Chéjov va abandonando el humor y va como apiadándose de sus personajes. Lo que antes era un humor irónico quasi satírico, ahora es aceptación, lástima y compasión. 

Ejemplos de lo dicho, en este volumen, son los magníficos Champaña, El espejo, En el camino, En la hacienda, Iván Matveich, La broma, Maestro, ¡Qué público!, Santa Inocencia, Vanka, entre otros.

Ediciones de Chéjov para “principiantes”.

En castellano:

A. Chéjov: Cuentos (Vlc.: Pre-Textos, 2001). Excelente traducción.

Id. Id.: Cuentos (Bcn.: Alba Editorial, 2004). Antología extensa y muy bien hecha.

Id. Id.: Cinco novelas cortas (Bcn.: Alba, 2008).

Id. Id. Flores tardías y otros relatos (Bcn.: Alba, 2012). Edición muy bien presentada, preciosa.

Id. Id.: Cuentos impresindibles. Ed. y prólogo del novelista americano contemporáneo Richard Ford. (Bcn.: De bolsillo, 2003). La edición más económica, muy bien seleccionados los cuentos.

En valencià: 

Id. Id.: Contes (Bcn.: Quaderns Crema, 1995).

Id. Id.: L’estepa i altres narracions (Bcn.: Edicions 62, 1991).

El lector del Avenir

Josep Lluís Claür

Profesor de Lengua y Literatura Castellana

Visita a l'exposició "Històries i imatges" de l'il•lustrador Antoni Laveda

L'alumnat de Taller de Disseny, 2n ESO,  visita l'exposició "Històries i imatges" de l'il·lustrador Antoni Laveda.

Dins de les activitats programades pel Departament d'Arts Plàstiques de l'IES Núm 2 de Paiporta, per al foment lector, l'alumnat de Taller de Disseny i jo com a professora acompanyant, hem realitzat la visita a l'exposició  "Històries i imatges" de l'il·lustrador Antoni Laveda.

Dita exposició ha estat una recopilació d'il·lustracions originals de l'il·lustrador Paiportí Antoni Laveda. Laveda ha desenvolupat, a més de la professió d'il·lustrador, la de professor d'Ensenyança Secundària i Batxillerat Artístic. En l'actualitat ha estat l'il·lustrador del llibre "Conta'm l'horta", llibre de contes ubicats a Paiporta i editat per l'associació "El Barranc". Si voleu més informació d'aquest llibre i  conèixer més sobre els seus autors, podeu visitar l'enllaç:

http://elbarrancdepaiporta.blogspot.com.es/search/label/llibres

Després de veure l'exposició l'alumnat de Taller de Disseny, ha realitzat un Taller Didàctic relacionat amb l'edició de llibres, en el que han aprés a fer una enquadernació, i han gaudit il·lustrant la portada del seu llibre.

Entrevista a Ana Maria Valero Sanchis, guanyadora en la VIIª convocatòria del premi "Carolina Planells"

Ana Maria Valero Sanchis

Ana Maria Valero Sanchis és estudiant de 1r de Batxillerat d'Humanes i Ciències Socials en l'IES Núm. 2 de Paiporta. És una jove alegre, de fàcil conversa i una gran lectora.

 

Amb el seu relat SALMA, ha guanyat el premi "Carolina Planells" al millor relat juvenil per a joves empadronats en Paiporta, organitzat per l'Ajuntament de Paiporta.

 

Ens hem reunit amb Ana Maria en un despatx de l'institut; ella no sap el motiu, nosaltres volem saber més.

Una mica estranyada, sorpresa per la reunió, fins i tot nerviosa i  entre rialles, contesta les nostres preguntes.

 

- Què et va motivar a presentar-te al premi?

Em va motivar Mª José Carrión perquè jo no sabia que existia el premi. Ens ho va dir a una amiga, Sara Santos, i a mi.

- En què et vas inspirar per a escriure la història?

És difícil de dir, de sobte comence amb idees i les vaig desenvolupant sobre la marxa, no sé mai quin serà el final de les meues històries.

- Has conegut algú o has tingut alguna experiència personal relacionada amb la violència de gènere?

No, la veritat és que no, afortunadament.

- Pensaves en la possibilitat de guanyar?

No, en absolut! Vaig escriure la història perquè Mª José, com he dit, em va motivar; ho vaig fer per participar, per practicar.

- Com vas reaccionar quan et van comunicar que havies guanyat?

Em vaig quedar com "no m'ho crec", vaig preguntar varies vegades si era veritat.

- A qui li dediques la història?

A ma mare, és la que més suport em dóna i sempre està quan la necessite. I agraïsc a Mª José Carrión que m'ho diguera i a la meua amiga Sara Santos, ella ho va intentar també, que es va alegrar moltíssim quan ho va saber, i això és una amiga de veritat.

- T'agradaria ser escriptora?

Sí, m'ho he plantejat, és com el meu somni; una meta, arribar algun dia a ser escriptora.

- Què és per a tu la literatura?

La literatura per a mi és...

Llegir és una de les coses que més m'agrada fer en aquesta vida, des de ben menuda, m'encanten les històries!

- Has guanyat algun altre premi?

Sí, el curs passat em vaig presentar al concurs  "Relats de misteri" que organitza el departament de filosofia de l'IES i el vaig guanyar.

- Quin missatge dones a les dones que estan patint violència de gènere?

Que no callen, que demanen ajuda i que no estiguen soles.

- Ens podries fer un xicotet resum de la teua història?

Salma és el personatge principal i conta la seua infantesa. Sa mare era maltractada per son pare i Salma viu en casa violència de gènere. Però ja la llegireu quan la publiquen.

 

Moltes gràcies Ana Maria per compartir amb nosaltres la teua experiència i t'animem a continuar escrivint moltes històries.

I per a tots vosaltres, un fragment de SALMA:

"Salma aún se acuerda de cómo se sentía cuando era pequeña y vivía con su padre. Han pasado muchos años, pero aún se acuerda. Se sentía pequeña, sola e inferior. Hay veces, como ahora mismo, que se permite revivir aquellos tiempos y distraerse de lo que está haciendo – pelar y trocear verduras – para sumergirse en las brumas del pasado."

                                 Natalia Torres i María Rodríguez, 4t ESO B.

 

 

Cinta Arasa visita l'IES Núm 2

L’escriptora Cinta Arasa visita l’institut número 2 de Paiporta

L’autora de “Vaig fer la maleta un dia de juny” parla sobre la seua novel·la amb els alumnes de 4t d’ESO que reben l’activitat literària amb entusiasme.

L’escriptora de Tortosa, Cinta Arasa, ha visitat aquest dimarts, 9 de desembre, l’IES número 2 de Paiporta. L’alumnat de 4t d’ESO ha tingut l’oportunitat de xarrar i intercanviar opinions amb l’escriptora en una trobada literària que ha estat rebuda amb satisfacció per tota la comunitat educativa. L’autora ha explicat a l’alumnat  l’exhaustiu treball de documentació de l’obra, així com detalls del seu procés d’escriptura. En la trobada també hi ha hagut temps per a les preguntes i per a la signatura d’exemplars.

Recordem que la novel·la d’aquesta jove promesa de la nostra literatura va ser guardonada en el 32é Premi Enric Valor de narrativa juvenil de Picanya i ha estat un dels llibres de lectura obligatòria per a l’alumnat de 4t d’ESO del nostre institut.

Vaig fer la maleta un dia de juny és una obra de ficció, una història apassionant amb un rerefons històric (Som al juny de 1909. Barcelona cremarà d’aquí poques setmanes..).La jove protagonista, Eulàlia, una adolescent de bona família, acompanyarà el seu pare en un viatge de negocis al nord d’Anglaterra com a intèrpret. En el viatge descobrirà  les condicions de vida dels obrers. És allí on coneixerà l’Oliver, un jove una mica més gran que ella, que li ensenyarà què vol dir treballar a una fàbrica. Sens dubte, podem dir que estem davant d’una història exquisida, excel·lentment narrada, didàctica i colpidora, que atreu el lector i que tracta d’una manera subtil la llibertat, la maduresa i l’amor.

Jesus Monzó

Professor de Llengua i Literatura Valenciana 

 IES Núm 2  Paiporta

EDITORIAL

     Amb el racó literari «Al Vent», encetem un nou espai que arreplegue totes les iniciatives del centre en relació al foment de la lectura i l'escriptura, la base d'un bon aprenentatge.

Ens agradaria

que us deixareu anar amb el vent

que les vostres veus acompanyen el vent,

que busqueu en el món,

que imagineu nous mons

i que ens ho conteu en el racó literari.

Textos diversos, cròniques, poemes, recomanació de llibres, 

notícies, premis literaris,... i tot allò que us arribe al cor.

I amb el crit de «Al Vent»,

que els vents ens siguen favorables en aquest viatge!

L'Equip Directiu

AL VENT

Al vent

la cara al vent,

el cor al vent,

les mans al vent,

al vent del món.

I tots,

tots plens de nit,

buscant la llum,

buscant la pau,

buscant a déu

al vent del món.

La vida ens dóna penes,

ja el néixer és un gran plor:

la vida pot ser eixe plor;

però nosaltres

al vent,

la cara al vent,

el cor al vent,

les mans al vent,

al vent del món.

Raimon