Presentació de llibre a l'Auditori de Paiporta

Aquest pròxim divendres, 23 d'octubre, tindrá lloc la presentació de la novel·la EL HOMBRE QUE SE MIRABA EN EL ESPEJO CON UNA COPA EN LA MANO (Memorias de un seudohípster), de l'autor Alberto Espinazo (Andrés Jiménez). Tindrà lloc a la Sala de conferències de l'auditori Municipal de Paiporta, a las 19:30 hores. No hem llegit el llibre, però si voleu assistir a la presentació i comentar-lo o recomanar-lo, esperem el vostre comentari.

VIII PREMI DE NARRATIVA CURTA CAROLINA PLANELLS

Un curs més, es convoca el Concurs literari de narrativa curta Carolina Planells. Malauradament, la temàtica d'aquest premi continua vigent, ens agradaria que no fora així. Però mentre es produeixi una sola agressió, no parlem ja de mort, cap a les dones, tenim l'obligació de participar en qualsevol activitat que faça reflexionar als nostres joves, sobre aquestes agressions intolerables. Ací teniu l'enllaç de les bases del concurs: http://www.paiporta.es/narrativacurta2015.pdf

El teatre grecollatí segueix viu!

Cada any, el departament de clàssiques , organitza una eixida a Sagunt, al teatre romà, on els alumnes que cursem llatí i grec, tenim l’oportunitat de veure representades obres clàssiques.

«Prósopon» és una associació cultural que organitza aquests tipus d'esdeveniments, destinats als alumnes, que optem a cursar l’assignatura de llatí i grec. Es realitzen representacions per tota Espanya, pel mes d’abril, en totes aquelles ciutats on existeixen teatres romans com Sagunt.

Aquest any, els alumnes de quart de la ESO, i Batxillerat, hem pogut gaudir de dues obres d’autors clàssics, pel matí vam veure una tragèdia d'Eurípides i per la vesprada una comèdia de Plaute;

L'obra d’Eurípides, “Hipólito”, tracta de l’amor que sent Fedra pel seu fillastre Hipòlit. Fedra declara el seu amor a Hipòlit, però ell la refusa. Quan Teseu, marit de Fedra i pare d'Hipòlit, va tornar del seu viatge, va creure a Fedra que li va contar que havia sigut seduïda per Hipòlit. Teseu va desterrar el seu fill, va desitjar la seua mort als déus  i els déus ho van complir, al final el pare reconeix que Hipòlit és innocent, el fill el perdona i Fedra es suïcida.

Desprès, per la vesprada, vam veure “Gorgojo” una comèdia de Plaute, que narra, la història d’amor entre una xica que era esclava i un home lliure que no tenia diners per a comprar-la i casar-se amb ella. Al final es descobrirà que la xica havia sigut raptada de menuda i que per tant era lliure per a casar-se. Tot açò amb un toc humorístic, i ple d'acudits , que fan entretinguda l’obra.

És una experiència, molt bona, i gaudeixes de una bona temperatura, del “caloret” , amb unes vistes meravelloses, i a la vegada, que t'ho passes bé , i aprens molt sobre la cultura grecollatina, i de com gaudien els antics romans, en el mateix lloc on estaven fa 2000 anys, és sorprenent.

Anime a tot el món que curse o bé llatí en quart, o bé batxillerat humanístic, que acudisquen a aquesta activitat tan interessant i tan divertida.

Francisco Escriche García. Batxillerat Humanístic

 

NOVEL·LA PAMFLET

Albert Sánchez Piñol: Victus. Barcelona 1714 (Bcn.: 7ª. Ed. La Campana, 2014).

1.Este llibre no el recomane gens però està ací perquè convé conéixer-lo ja que s’ha venut molt, tant en l’edició catalana com en la castellana. I és llàstima, perquè el tema és molt interessant i donaria per a molt si no fora un pamflet suposadament històric amb personatges absolutament inversemblants.
2. Sánchez Piñol, escriptor català, antropòleg de formació i viatger per Àfrica, en La pell freda, el seu llibre més venut que li va donar molt de renom (i que recomane quasi fervorosament), va demostrar el seu extraordinari domini de l’escriptura i de la dosificació de la intriga novel.lística ja que amb una anécdota mínima va ser capaç de cridar l’atenció del lector i enganxar-lo fins el final. En Victus, per contra, amb un material novel.lístic de primera magnitud no sap ben bé què fer i es dedica a amollar-nos de tant en tant les seues dèries i els seus esquifits somnis i discursos posant-los en boca de diversos personatges, especialmente com és lògic el protagonista, que resulta ser el més estrambòtic.
En resum: no cal ser masoques, però potser per tindre cultureta...


                             El lector emmascarat

23 d'abril, Dia del llibre

Racó científic

Stephen Hawking: Historia del tiempo (Bcn.: Crítica, 2013).
1. Este no es un libro de estricta actualidad, ni mucho menos. De hecho la primera edición es de 1988. Pero la que comentamos ahora es bastante posterior y está muy actualizada, además de que ha aparecido en edición de bolsillo, en rústica.
2. De Stephen Hawking la mayoría de la gente sabe muy bien que va en silla de ruedas desde hace mucho tiempo ya que tiene ELA (esclerosis lateral amiotrófica), que se expresa a través de un sintetizador de voz que él mismo ha diseñado, porque perdió la suya, pero no está tan claro si sabrían decir algo sobre sus aportaciones a la ciencia física y astronómica.
Hawking ocupa la cátedra lucasiana de la Universidad de Cambridge (que ocupó en su tiempo un tal Newton), pero todavía no ha recibido el premio Nobel.
3. Como también lo fuera Einstein para explicar a un nivel asequible su teoría de la relatividad, Hawking es capaz de divulgar sus estudios y descubrimientos al alcance incluso de los de letras, sin fórmulas y con la ayuda, en esta edición, de dibujos explicativos. Incluso dejando a un lado las cuestiones más intrincadas, cualquier lector interesado puede entender al menos el 80% del libro, que, además tiene de vez en cuando rasgos de humor. La noción de espacio-tiempo, los agujeros negros (donde la gravedad extrema no deja escapar a la luz), los algo fantasiosos agujeros de gusano y los viajes a través del tiempo, los universos paralelos, la materia y la antimateria, etc., son algunos de los temas fascinantes que Hawking es capaz de explicarnos, casi con la misma claridad que el malogrado Carl Sagan.
El lector enmascarat.

RESSENYES D’IDENTITAT

               I..   Història a l’abast de tots. 

Indro Montanelli: Historia de Roma y Historia de los griegos (Bcn.: Debolsillo, 2014, ambos).

1. Se considera usted un hombre de letras y aún no ha leído estos dos libros? O quizá es usted una mujer de ciencias y piensa que para qué leer esos rollos de los de letras? En ambos casos, dense ahora una oportunidad que, probablemente, les hará cambiar de opinión disfrutando a la vez: no pierdan más tiempo y vayan corriendo a la librería de guardia para comprarlos y no se arrepentirán. Ambos libros se leen sin dificultad, de un tirón, y tienen, además, bastantes notas de humor, y, encima, acaba de salir la nueva edición de bolsillo por lo que ahora ya no hay más excusas.

Porque somos hijos de Roma y nietos de Grecia, aunque en los sucesivos planes de estudio se empeñen en decirnos lo contrario.

2. Indro Montanelli, abogado y periodista de formación, fue un extraordinario divulgador de la cultura clásica, de la que siempre le gustó mostrar sin el menor rubor las interioridades inconfesables de los personajes de mayor relieve de los dos primeros imperios de Occidente, cuyo pensamiento, arte, literatura, derecho, lengua, etc. han llegado, a pesar de Wert, muy frescos hasta nuestros días. De modo que de emperadores, filósofos y estrategas no sólo nos muestra aquello por lo que han pasado a la Historia, sino también sus debilidades, sus vicios y sus crímenes.

3. Sutilmente, el autor titula de manera diferente cada libro: de Roma y de los griegos, ya que de Roma se puede seguir con detalle el árbol genealógico de sus mandatarios, y Roma (a pesar de Etruria,  de la Magna Grecia, etc.) mantiene una cierta unidad territorial junto con sus colonias en Hispania, la Galia…, mientras que El Ática, Esparta, Macedonia, etc., lo único que mantenían en común, si no estaban en guerra, era la lengua griega.

Es verdad que Montanelli tiene de vez en cuando algún ramalazo políticamente incorrecto, pero se lo vamos a perdonar después de todo lo que nos enseña.

Anímense, demuestren a Wert que se equivoca (i que està molt verd!).

El lector emmascarat