Dia mundial de la Filosofia. 3er dijous de Novembre .

Per a parar, llegir, reflexionar i continuar ... més conscients. La Boca de la Veritat, de Santa María in Cosmedin en Roma, és la imatge triada per a la portada del llibre “Doce preguntas sobre Ética”. A Roma, La Boca de la Veritat, serveix de ritual als turistes que, al introduir la mà i comprovar, que encara que sigues un mentider, pots estar tranquil que la boca no es tanca i tu quedes lliure per a continuar el teu viatge per la ciutat eterna. No ocorre el mateix quan llitges “Doce preguntas sobre Ética”, la lectura fà necessària la reflexió, has de parar i examinar, tant el teu comportament, com el col•lectiu, traus conclusions o no, però almenys te n’adones que, per a no ser un titella d’aquest guinyol que és la vida, has d’estar alerta, en tot cas atent, per a ser tu l’actor de les teues representacions i no deixar-te dur per la inèrcia de l’obra. El llibre escrit per professorat de Secundària i Batxillerat, entre ells la nostra companya Irene Benavent, aborda dotze qüestions de plena actualitat, necessàries en la reflexió per a avançar cap a una societat de benestar moral i ètic. La globalització, la tecnificació en excés, la crisi econòmica o política, produeixen l’efecte d’oblit d’una part de la societat que no es troba allotjada en el suposat estat de benestar. L’absència de benestar produeix la pèrdua dels drets adquirits al llarg de la història per l’ésser humà i els allotjats en aquest estat de benestar excessiu, poden ser els agents actius en la pèrdua de drets dels desfavorits o dels seus semblants. Si ens preocupem perquè els nostres joves tinguen al seu abast la tecnologia d’última generació, tota la informació de la xarxa, les millors condicions materials possibles, per què oblidem la formació Ètica? No podem considerar que la nostra societat millora si descuidem l’esperit crític respecte a l’estructura social, el dret a la llibertat individual, l’eliminació de qualsevol forma de violència, la cura de les condicions mínimes per a una societat de benestar. Per tot això, la lectura d’aquest llibre hauria de ser d’obligat compliment. Podem reflexionar sobre l’art, sobre un problema matemàtic, o físic i estudiar les llengües per a millorar la nostra comunicació, però es fa necessari un espai en el temps per a reflexionar i buscar el bé comú. M José Carrión

JORDI LLOBREGAT VISITA L'IES ANDREU ALFARO

Jordi Llobregat, autor de la novel·la «El secret de Vesalius», ens va visitar dimarts passat per oferir-

nos la conferència amb el títol « El somni de ser escriptor». 

La conferència està emmarcada dins de les xarrades d'orientació professional que ofereix el centre a l'alumnat de batxillerat i que acosta l'alumnat a diferents professions a través dels seus protagonistes, en aquest cas, l'escriptor. 

Jordi Llobregrat presenta la seua novel·la: El Secret de Vesalius

Jordi Llobregat va nàixer a València, vinculat a Barcelona per qüestions personals, és cocreador i director del festival de novel·la València Negra. Ha participat en diverses antologies de relats i pertany al grup literari El Cuaderno Rojo.

Fa sis mesos, va publicar la seua primera novel·la, El Secret de Vesalius, a l'editorial Columna amb un gran èxit ja que s'han venut els drets a 18 països.

Entre altres qüestions i amb anècdotes personals, l'autor de «El Secret de Vesalius» ens va contar que n'és de difícil aconseguir eixe somni, publicar una novel·la, i com és, alhora, de gratificant.

L'interés de l'alumnat va augmentar quan l'autor ens va parlar de la Barcelona de l'època en què se situa la història, de qui era Vesalius, dels dibuixos de dissecció de l'escola de Ticianos, del plànol de Barcelona on situa els fets, de la I Exposició Universal de Barcelona, del I Congrés Internacional d'espiritisme, de la medicina de l'època, de la situació de la dona,...els temes dels quals es va documentar per escriure la seua novel·la.

Tot seguit, Jordi Llobregat ens va introduir en els fets que ocorren en la seua novel·la i els personatges que els protagonitzen.

Alumnes de 2n de Batxillerat interessades en el fet literari

En finalitzar la seua xarrada, foren moltes les intervencions dels estudiants, mostrant gran curiositat per aquesta professió i tot el que l'envolta. Qui sap si algun alumne o alumna seguirà aquest camí!

Des d'ací, volem agrair-li l'estona tan agradable que vam passar

El secret de Vesalius, un viatge per la Barcelona de finals del S. XIX, moderna i fosca alhora, de la mà d'uns personatges, en ocasions, sorprenents i misteriosos; altres, més tendres o fins i tot, pocasolta. Pel mig, uns assassinats a resoldre.

Una novel·la plena d'intriga, amb una narració àgil i descripcions reeixides que des de les primeres pàgines manté l'atenció del lector.

I per aquells que encara no heu tingut l'oportunitat de llegir-la, ací teniu la sinopsi que apareix a la contraportada del llibre de l'editorial Columna:

Barcelona, maig del 1888. Al cap de pocs dies d'inaugurar-se la primera Exposició Universal del país, apareixen els cossos horriblement mutilats de diverses noies. Les seves ferides recorden una antiga maledicció de la ciutat oblidada durant molt de temps.

En Daniel Amat, jove professor resident a Oxford, rep la notícia que el seu pare ha mort, fet que l'obliga a tornar a Barcelona després d'anys d'absència. A partir d'aquest moment, es veurà arrossegat a la persecució d'un despietat assassí mentre s'enfronta a les conseqüències del seu propi passat.

En Bernat Fleixa, reporter del Correo de Barcelona, l'únic interès del qual és aconseguir una notícia que el faci famós,i en Pau Gilbert, un enigmàtic estudiant de medicina que oculta un inesperat secret, s'uniran a l'Amat a la recerca d'un antic manuscrit anatòmic que pot canviar la història del coneixement i que resulta ser el principal objectiu de l'assassí.

Puri Gimeno, professora del Departament de Valencià

Presentació de llibre a l'Auditori de Paiporta

Aquest pròxim divendres, 23 d'octubre, tindrá lloc la presentació de la novel·la EL HOMBRE QUE SE MIRABA EN EL ESPEJO CON UNA COPA EN LA MANO (Memorias de un seudohípster), de l'autor Alberto Espinazo (Andrés Jiménez). Tindrà lloc a la Sala de conferències de l'auditori Municipal de Paiporta, a las 19:30 hores. No hem llegit el llibre, però si voleu assistir a la presentació i comentar-lo o recomanar-lo, esperem el vostre comentari.

VIII PREMI DE NARRATIVA CURTA CAROLINA PLANELLS

Un curs més, es convoca el Concurs literari de narrativa curta Carolina Planells. Malauradament, la temàtica d'aquest premi continua vigent, ens agradaria que no fora així. Però mentre es produeixi una sola agressió, no parlem ja de mort, cap a les dones, tenim l'obligació de participar en qualsevol activitat que faça reflexionar als nostres joves, sobre aquestes agressions intolerables. Ací teniu l'enllaç de les bases del concurs: http://www.paiporta.es/narrativacurta2015.pdf

El teatre grecollatí segueix viu!

Cada any, el departament de clàssiques , organitza una eixida a Sagunt, al teatre romà, on els alumnes que cursem llatí i grec, tenim l’oportunitat de veure representades obres clàssiques.

«Prósopon» és una associació cultural que organitza aquests tipus d'esdeveniments, destinats als alumnes, que optem a cursar l’assignatura de llatí i grec. Es realitzen representacions per tota Espanya, pel mes d’abril, en totes aquelles ciutats on existeixen teatres romans com Sagunt.

Aquest any, els alumnes de quart de la ESO, i Batxillerat, hem pogut gaudir de dues obres d’autors clàssics, pel matí vam veure una tragèdia d'Eurípides i per la vesprada una comèdia de Plaute;

L'obra d’Eurípides, “Hipólito”, tracta de l’amor que sent Fedra pel seu fillastre Hipòlit. Fedra declara el seu amor a Hipòlit, però ell la refusa. Quan Teseu, marit de Fedra i pare d'Hipòlit, va tornar del seu viatge, va creure a Fedra que li va contar que havia sigut seduïda per Hipòlit. Teseu va desterrar el seu fill, va desitjar la seua mort als déus  i els déus ho van complir, al final el pare reconeix que Hipòlit és innocent, el fill el perdona i Fedra es suïcida.

Desprès, per la vesprada, vam veure “Gorgojo” una comèdia de Plaute, que narra, la història d’amor entre una xica que era esclava i un home lliure que no tenia diners per a comprar-la i casar-se amb ella. Al final es descobrirà que la xica havia sigut raptada de menuda i que per tant era lliure per a casar-se. Tot açò amb un toc humorístic, i ple d'acudits , que fan entretinguda l’obra.

És una experiència, molt bona, i gaudeixes de una bona temperatura, del “caloret” , amb unes vistes meravelloses, i a la vegada, que t'ho passes bé , i aprens molt sobre la cultura grecollatina, i de com gaudien els antics romans, en el mateix lloc on estaven fa 2000 anys, és sorprenent.

Anime a tot el món que curse o bé llatí en quart, o bé batxillerat humanístic, que acudisquen a aquesta activitat tan interessant i tan divertida.

Francisco Escriche García. Batxillerat Humanístic

 

NOVEL·LA PAMFLET

Albert Sánchez Piñol: Victus. Barcelona 1714 (Bcn.: 7ª. Ed. La Campana, 2014).

1.Este llibre no el recomane gens però està ací perquè convé conéixer-lo ja que s’ha venut molt, tant en l’edició catalana com en la castellana. I és llàstima, perquè el tema és molt interessant i donaria per a molt si no fora un pamflet suposadament històric amb personatges absolutament inversemblants.
2. Sánchez Piñol, escriptor català, antropòleg de formació i viatger per Àfrica, en La pell freda, el seu llibre més venut que li va donar molt de renom (i que recomane quasi fervorosament), va demostrar el seu extraordinari domini de l’escriptura i de la dosificació de la intriga novel.lística ja que amb una anécdota mínima va ser capaç de cridar l’atenció del lector i enganxar-lo fins el final. En Victus, per contra, amb un material novel.lístic de primera magnitud no sap ben bé què fer i es dedica a amollar-nos de tant en tant les seues dèries i els seus esquifits somnis i discursos posant-los en boca de diversos personatges, especialmente com és lògic el protagonista, que resulta ser el més estrambòtic.
En resum: no cal ser masoques, però potser per tindre cultureta...


                             El lector emmascarat

23 d'abril, Dia del llibre

Racó científic

Stephen Hawking: Historia del tiempo (Bcn.: Crítica, 2013).
1. Este no es un libro de estricta actualidad, ni mucho menos. De hecho la primera edición es de 1988. Pero la que comentamos ahora es bastante posterior y está muy actualizada, además de que ha aparecido en edición de bolsillo, en rústica.
2. De Stephen Hawking la mayoría de la gente sabe muy bien que va en silla de ruedas desde hace mucho tiempo ya que tiene ELA (esclerosis lateral amiotrófica), que se expresa a través de un sintetizador de voz que él mismo ha diseñado, porque perdió la suya, pero no está tan claro si sabrían decir algo sobre sus aportaciones a la ciencia física y astronómica.
Hawking ocupa la cátedra lucasiana de la Universidad de Cambridge (que ocupó en su tiempo un tal Newton), pero todavía no ha recibido el premio Nobel.
3. Como también lo fuera Einstein para explicar a un nivel asequible su teoría de la relatividad, Hawking es capaz de divulgar sus estudios y descubrimientos al alcance incluso de los de letras, sin fórmulas y con la ayuda, en esta edición, de dibujos explicativos. Incluso dejando a un lado las cuestiones más intrincadas, cualquier lector interesado puede entender al menos el 80% del libro, que, además tiene de vez en cuando rasgos de humor. La noción de espacio-tiempo, los agujeros negros (donde la gravedad extrema no deja escapar a la luz), los algo fantasiosos agujeros de gusano y los viajes a través del tiempo, los universos paralelos, la materia y la antimateria, etc., son algunos de los temas fascinantes que Hawking es capaz de explicarnos, casi con la misma claridad que el malogrado Carl Sagan.
El lector enmascarat.

RESSENYES D’IDENTITAT

               I..   Història a l’abast de tots. 

Indro Montanelli: Historia de Roma y Historia de los griegos (Bcn.: Debolsillo, 2014, ambos).

1. Se considera usted un hombre de letras y aún no ha leído estos dos libros? O quizá es usted una mujer de ciencias y piensa que para qué leer esos rollos de los de letras? En ambos casos, dense ahora una oportunidad que, probablemente, les hará cambiar de opinión disfrutando a la vez: no pierdan más tiempo y vayan corriendo a la librería de guardia para comprarlos y no se arrepentirán. Ambos libros se leen sin dificultad, de un tirón, y tienen, además, bastantes notas de humor, y, encima, acaba de salir la nueva edición de bolsillo por lo que ahora ya no hay más excusas.

Porque somos hijos de Roma y nietos de Grecia, aunque en los sucesivos planes de estudio se empeñen en decirnos lo contrario.

2. Indro Montanelli, abogado y periodista de formación, fue un extraordinario divulgador de la cultura clásica, de la que siempre le gustó mostrar sin el menor rubor las interioridades inconfesables de los personajes de mayor relieve de los dos primeros imperios de Occidente, cuyo pensamiento, arte, literatura, derecho, lengua, etc. han llegado, a pesar de Wert, muy frescos hasta nuestros días. De modo que de emperadores, filósofos y estrategas no sólo nos muestra aquello por lo que han pasado a la Historia, sino también sus debilidades, sus vicios y sus crímenes.

3. Sutilmente, el autor titula de manera diferente cada libro: de Roma y de los griegos, ya que de Roma se puede seguir con detalle el árbol genealógico de sus mandatarios, y Roma (a pesar de Etruria,  de la Magna Grecia, etc.) mantiene una cierta unidad territorial junto con sus colonias en Hispania, la Galia…, mientras que El Ática, Esparta, Macedonia, etc., lo único que mantenían en común, si no estaban en guerra, era la lengua griega.

Es verdad que Montanelli tiene de vez en cuando algún ramalazo políticamente incorrecto, pero se lo vamos a perdonar después de todo lo que nos enseña.

Anímense, demuestren a Wert que se equivoca (i que està molt verd!).

El lector emmascarat

Cyrano de Bergerac al Teatre Escalante

El passat dia 29 de Gener ens varem anar d'excursió al teatre Escalant de València, a vore una obra de teatre que tractava d'un personatge famós anomenat Cyrano de Bergerac.
Aquesta obra tractava de:
Aquest és un xic que es diu Marc. Aquest viatja com per art de màgia al passat. Mentres estava jugant a l'ordinador se li perd la conexió perquè estava tronant i llampejant.
En el passat...
Marc es posa una roba d'un soldat que s'anomena Cristià. Cristià es troba en mig d'una lluita i veu com dos mosqueters es barallen i porten una carta del Rei que li dóna permís per estar ahí.
Cyrano es fa amic seu i junt amb Magdalena la pastissera i Rosaura la Princesa i els mosqueters se'n
van al teatre. Aleshores no apareix ningú i com s'avorrixen decideixen fer una lluita entre Cyrano i
un guàrdia . En aquell moment Rosaura s'enamora de Cristià, però Cristià no ho estava d'ella. El
que estava enamorat era Cyrano. Cristià, que era Marc, soles volia tornar a la seua època i que tot
haguera passat.
Aleshores Cristià obliga a Cyrano a què li escriga cartes d'amor a Rosaura i que pense que ha sigut Cristià qui les ha escrit..
Després de dur un cert temps, arribà la guerra i Cristià es comunica pel mòbil amb el seu amic i li pregunta que ha de fer per a poder eixir d'allí. Aquest li diu que ha d'agafar el collar de Rosaura perquè és d'or i així podrà eixir.
Cristià ho fa abans d 'anar-se'n, s'acomiada d'ells, torna on ha d'anar per tal que aparega el llamp i en eixe moment torna al present.

Tania Contelles Berlanga
 2n ESO E
 IES Núm2 Paiporta

Está de moda

Donna Tartt: El jilguero (Bcn.: Lumen, 2014).

Donna Tartt es una muy prolífica autora norteamericana que ha conseguido tener algunos de sus libros entre los más vendidos, y sabe bordear en bastantes ocasiones la frontera entre el libro serio y el best seller. Este en concreto es a ratos una cosa y a ratos también la otra. La presentación inicial y muchas de las intervenciones del narrador son absolutamente pertinentes e interesantes. La novela, además,  tiene muchos de los ingredientes de los tiempos que corren: misterio, juventud-madurez, sexo, drogas…, quizá demasiados a la vez. Los diálogos, la voz que la autora concede a los personajes, sin embargo, son en ocasiones un tanto inverosímiles y hasta hilarantes. Por otro lado, el buenismo que respiran algunos personajes choca en bastantes ocasiones.

“El jilguero” es un cuadro pequeño de autor flamenco que un chico roba a escondidas enmedio del maremágnum  causado tras el atentado con bomba en un museo de pintura donde pierde a su madre. El cuadro marcará toda la vida del joven y será el hilo conductor de múltiples e inverosímiles peripecias. Pero el libro se deja leer y os aseguro que engancha desde el principio. 

Josep Lluís Claür 

Professor de Llengua i Literatura Castellana

Resenye d'identitat. La principal.

A. Chéjov (Txékhov):  Cuentos completos, II. (Madrid: Páginas de Espuma, 2014)

A. Chéjov (Txékhov):  Cuentos completos, II. (Madrid: Páginas de Espuma, 2014). 

Paul Viejo (que dirige la edición, hace el prólogo y es responsable de algunas traducciones) acaba de publicar la segunda entrega –de cuatro-  de los cuentos completos del más grande cuentista de finales del s. XIX y principios del XX, el padre del cuento moderno, cuya influencia en la literatura norteamericana, canadiense y también europea ha sido inmensa. Autores de la talla de Raymond Carver, John Cheever, Ernest Hemingway y otros se han reconocido deudores del escritor nacido en Tangarog (sur de Rusia) y médico de formación.

Cuando pensamos en un cuento a la manera tradicional lo hacemos creyendo que ha de tener algo así como presentación del problema a tratar, nudo y desenlace-moraleja. Esto es así especialmente en los cuentos infantiles, que tienen más bien una finalidad didáctica y pedagógica. Sin embargo, en la literatura para adultos no ha sido hasta época relativamente reciente, salvando las distancias, demasiado diferente, y en bastantes ocasiones el cuento se ha considerado por muchos como una novela breve, sin saber muy bien dónde están los límites entre uno y otra; eso sí: la historia se entiende en un cuento tradicional sólo si se llega al final, en donde todo se aclara. No hace falta añadir que estos finales suelen ser felices.

Chéjov modifica ese esquema tradicional, y bastantes veces también el enfoque. Muchos de los cuentos del autor ruso no tienen final previsible, queda todo como suspendido en el aire y el autor pasa al lector el trabajo de pensar cómo debería acabarse la historia, si es que realmente puede tener un final. Pero es que en cierto modo tampoco el cuento chejoviano no ha tenido un comienzo convencional: se nos presentan con trazos magistrales unos personajes que sólo pueden despertar nuestra compasión y de los que el autor parece que nos está diciendo que forzosamente han de actuar como actúan y han de llegar al final a una situación ineludible que, no obstante, cada lector probablemente resolverá de manera diferente.

En los primeros cuentos (que ocupan una parte importante del primer volumen y bastante menos del segundo), la historia es o pretende ser graciosa: es como si al autor ante personajes tan sorprendentes en situaciones tan inesperadas no le quedara más remedio que recurrir al humor para poderlos aceptar (tengamos en cuenta que casi todos fueron publicados por entregas en gacetas y revistas de la época). A medida que depura su estilo, Chéjov va abandonando el humor y va como apiadándose de sus personajes. Lo que antes era un humor irónico quasi satírico, ahora es aceptación, lástima y compasión. 

Ejemplos de lo dicho, en este volumen, son los magníficos Champaña, El espejo, En el camino, En la hacienda, Iván Matveich, La broma, Maestro, ¡Qué público!, Santa Inocencia, Vanka, entre otros.

Ediciones de Chéjov para “principiantes”.

En castellano:

A. Chéjov: Cuentos (Vlc.: Pre-Textos, 2001). Excelente traducción.

Id. Id.: Cuentos (Bcn.: Alba Editorial, 2004). Antología extensa y muy bien hecha.

Id. Id.: Cinco novelas cortas (Bcn.: Alba, 2008).

Id. Id. Flores tardías y otros relatos (Bcn.: Alba, 2012). Edición muy bien presentada, preciosa.

Id. Id.: Cuentos impresindibles. Ed. y prólogo del novelista americano contemporáneo Richard Ford. (Bcn.: De bolsillo, 2003). La edición más económica, muy bien seleccionados los cuentos.

En valencià: 

Id. Id.: Contes (Bcn.: Quaderns Crema, 1995).

Id. Id.: L’estepa i altres narracions (Bcn.: Edicions 62, 1991).

El lector del Avenir

Josep Lluís Claür

Profesor de Lengua y Literatura Castellana

Visita a l'exposició "Històries i imatges" de l'il•lustrador Antoni Laveda

L'alumnat de Taller de Disseny, 2n ESO,  visita l'exposició "Històries i imatges" de l'il·lustrador Antoni Laveda.

Dins de les activitats programades pel Departament d'Arts Plàstiques de l'IES Núm 2 de Paiporta, per al foment lector, l'alumnat de Taller de Disseny i jo com a professora acompanyant, hem realitzat la visita a l'exposició  "Històries i imatges" de l'il·lustrador Antoni Laveda.

Dita exposició ha estat una recopilació d'il·lustracions originals de l'il·lustrador Paiportí Antoni Laveda. Laveda ha desenvolupat, a més de la professió d'il·lustrador, la de professor d'Ensenyança Secundària i Batxillerat Artístic. En l'actualitat ha estat l'il·lustrador del llibre "Conta'm l'horta", llibre de contes ubicats a Paiporta i editat per l'associació "El Barranc". Si voleu més informació d'aquest llibre i  conèixer més sobre els seus autors, podeu visitar l'enllaç:

http://elbarrancdepaiporta.blogspot.com.es/search/label/llibres

Després de veure l'exposició l'alumnat de Taller de Disseny, ha realitzat un Taller Didàctic relacionat amb l'edició de llibres, en el que han aprés a fer una enquadernació, i han gaudit il·lustrant la portada del seu llibre.

Entrevista a Ana Maria Valero Sanchis, guanyadora en la VIIª convocatòria del premi "Carolina Planells"

Ana Maria Valero Sanchis

Ana Maria Valero Sanchis és estudiant de 1r de Batxillerat d'Humanes i Ciències Socials en l'IES Núm. 2 de Paiporta. És una jove alegre, de fàcil conversa i una gran lectora.

 

Amb el seu relat SALMA, ha guanyat el premi "Carolina Planells" al millor relat juvenil per a joves empadronats en Paiporta, organitzat per l'Ajuntament de Paiporta.

 

Ens hem reunit amb Ana Maria en un despatx de l'institut; ella no sap el motiu, nosaltres volem saber més.

Una mica estranyada, sorpresa per la reunió, fins i tot nerviosa i  entre rialles, contesta les nostres preguntes.

 

- Què et va motivar a presentar-te al premi?

Em va motivar Mª José Carrión perquè jo no sabia que existia el premi. Ens ho va dir a una amiga, Sara Santos, i a mi.

- En què et vas inspirar per a escriure la història?

És difícil de dir, de sobte comence amb idees i les vaig desenvolupant sobre la marxa, no sé mai quin serà el final de les meues històries.

- Has conegut algú o has tingut alguna experiència personal relacionada amb la violència de gènere?

No, la veritat és que no, afortunadament.

- Pensaves en la possibilitat de guanyar?

No, en absolut! Vaig escriure la història perquè Mª José, com he dit, em va motivar; ho vaig fer per participar, per practicar.

- Com vas reaccionar quan et van comunicar que havies guanyat?

Em vaig quedar com "no m'ho crec", vaig preguntar varies vegades si era veritat.

- A qui li dediques la història?

A ma mare, és la que més suport em dóna i sempre està quan la necessite. I agraïsc a Mª José Carrión que m'ho diguera i a la meua amiga Sara Santos, ella ho va intentar també, que es va alegrar moltíssim quan ho va saber, i això és una amiga de veritat.

- T'agradaria ser escriptora?

Sí, m'ho he plantejat, és com el meu somni; una meta, arribar algun dia a ser escriptora.

- Què és per a tu la literatura?

La literatura per a mi és...

Llegir és una de les coses que més m'agrada fer en aquesta vida, des de ben menuda, m'encanten les històries!

- Has guanyat algun altre premi?

Sí, el curs passat em vaig presentar al concurs  "Relats de misteri" que organitza el departament de filosofia de l'IES i el vaig guanyar.

- Quin missatge dones a les dones que estan patint violència de gènere?

Que no callen, que demanen ajuda i que no estiguen soles.

- Ens podries fer un xicotet resum de la teua història?

Salma és el personatge principal i conta la seua infantesa. Sa mare era maltractada per son pare i Salma viu en casa violència de gènere. Però ja la llegireu quan la publiquen.

 

Moltes gràcies Ana Maria per compartir amb nosaltres la teua experiència i t'animem a continuar escrivint moltes històries.

I per a tots vosaltres, un fragment de SALMA:

"Salma aún se acuerda de cómo se sentía cuando era pequeña y vivía con su padre. Han pasado muchos años, pero aún se acuerda. Se sentía pequeña, sola e inferior. Hay veces, como ahora mismo, que se permite revivir aquellos tiempos y distraerse de lo que está haciendo – pelar y trocear verduras – para sumergirse en las brumas del pasado."

                                 Natalia Torres i María Rodríguez, 4t ESO B.